El llibre prohibit. Censura estructural i autocensura en context escolar

2019
Resistències Artístiques: Processos Artístics a Entorns Educatius. Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i CEFIRE artisticoexpressiu.
Castelló de la Plana

352 pàgs.
153 x 210 mm
Català / espanyol
Impressió digital, 1 tinta (negre)
Estampació amb segell a la portada, 1 tinta (roig)
Enquadernació: 22 fascicles (fanzines) grapats / Agrupació din de les cobertes per mitjà d’encunys i goma elàstica o cordill
Paper: Print Speed Ahuesado, 80 g. / Kraft Linier 300 g.

Projecte realitzat en el marc del programa Resistències artístiques. Processos artístics en entorns educatius amb alumnat de 3er d’ESO de l’IES Miquel Peris i Segarra (El Grau de Castelló). El projecte plantejava un procés reflexiu sobre els límits de la llibertat d’expressió dins el centre i proposava la realització de fanzines en petits grups de treball.

Projecte realitzat en col·laboració amb La fanzinoteca ambulant i la participació d’Elías Taño i Laura Benítez.

La censura estructural és una idea encunyada pel sociòleg Pierre Bordieu basada en el control social exercit per les diverses formes d’obrar, pensar i sentir que circulen en un context concret. Aquest tipus de censura no està relacionada, per tant, amb lleis o regles institucionalitzades, ni tampoc amb una forma repressiva de controlar el discurs i l’opinió, sinó amb una sèrie de regles implícites d’aquest context que l’estructuren. Per altra banda, l’autocensura s’efectua quan el subjecte es reprimix (conscientment o inconscientment) per ajustar-la a les expectatives socials i per aconseguir-ne l’acceptació i reconeixement, o per evitar la burla o el càstig.

L’escola, entesa com a espai social d’acció i d’influència en què confluïxen relacions socials determinades, produïx permanent multitud d’accions de censura estructural i autocensura que inhibixen el desenvolupament dels subjectes, relats i narratives que escapen als hegemònics. La singularitat, la diversitat, i, més encara, la dissidència o l’antagonisme esdevenen aleshores béns escassos i de difícil encaix en qualsevol àmbit del context escolar ja siga en la seua dimensió acadèmica, social o cultural.

_{Fotografies del procés: Nicolás de Seny}