Un tren pot ocultar-ne un altre ⁄ Lluc Mayol

Un tren pot ocultar-ne un altre

2025
Matilde Igual Capdevila
Trinquet Edicions

104 pàgs
100 x 210 mm
Enquadernació: dos llibrets grapats inserits en una camisa de paper plegat amb llom, reforçada amb cartolina interior.
Impresió digital blanc i negre i color
Papers: Munken print white 80 gr., IQ-Color crema 80gr, Cartulina Azul Zafiro 180 gr.
Exemplars: POD

Des d’un tren regional que surt de València fins a Barcelona, la finestra indiscreta és un balcó en moviment pels patis de darrere de pobles i ciutats connectats per la línia que comença i acaba, paradoxalment, en dos escenaris monumentals: les estacions del Nord i de França.

Els patis de darrere és allí on el temps s’oblida de passar massa de pressa. On s’hi acumulen les cadires coixes, els tests amb plantes que ningú recorda haver regat i els gats que han après a conviure amb l’olor de la roba estesa. Aquells espais on les parets es resisteixen a ser repintades amb freqüència, on les vides poden restar en una pausa letàrgica. Qui sap quantes històries hi han quedat atrapades, quantes trobades furtives i quantes converses mig oblidades es barregen amb les restes de màquines velles, piles d’objectes obsolets i carrers descuidats. Són espais a mig camí, ni dins ni fora, ni íntims ni col·lectius, sinó suspesos en un temps propi, com si la urbanitat sencera respirés per aquells racons tan deixats com necessaris.

Després d’un tren n’hi ha un altre, i Matilde Igual decideix abandonar la posició de voyeur i baixar a cadascuna de les estacions que permeten apropar-se una mica més a cada un d’aquests racons. Decideix alentir encara més un trajecte que, ja de per si, ha quedat desfasat a la velocitat immanent a la contemporaneïtat. Tres dies per completar un trajecte que avui es fa en tres hores, durant les quals el paisatge esdevé un soroll visual més aviat molest que acompanya perifèricament l’atenció completa a les petites pantalles dels dispositius mòbils o, amb sort, a algun llibre o una conversa.