Espigolar al riu –que no és riu–
Diari de cordill
2025
IVAM
Caixa de catró de 330 x 330 x 25 mm amb adhesiu (impressió digital color) i impressió amb segell de goma (tinta negra).
Funda de paper negre per vinil LP que conté:
2 Fitxes tècniques (valencià i español)
Paper estucat mate 350 gr
Impresió digital a color a dues cares i laminat
Diari de cordill
16 full Din A3 plegats
Impressió digital en blanc i negre a dues cares
Diversos papers de color 80 gr
10 m. de cordill de jute
16 pinces d’estendre de fusta
Espigolar al riu –que no és riu– va ser una de les accions portades a terme a València en el marc d’-ANDO RECORDS (2024-2025).
És una obra col·lectiva impulsada per l’àrea de Programes Culturals i Educació de l’IVAM amb la participació d’Acció Ecologista Agró, Asociación de Mujeres Gitanas Romi i les AFA del CEIP Cervantes i del CEIP Santa Teresa.
-ANDO RECORDS és un segell sònic, un dispositiu d’escolta i de ressonància activat per Violeta Ospina Dguez i Lluc Mayol en el marc del projecte Pensant juntes un dispositiu d’art mòbil de les àrees d’Educació del MACBA, el Centre d’Art la Panera, Es Baluard Museu i l’IVAM, amb el suport de la Fundació Daniel y Nina Carasso.
El grup motor ha estat format per: Alba Vargas Santiago, Esther Santiago Lizama i Dolores Santiago Lizama (Asociación de Mujeres Gitanas Romi); Marla Hernández Moreno, Lucía Moreno Fernández, Marco Ranieri, Eva Tudela Rojas, Aida Vizcaíno Estevan i Lurdes Ribera Ferre (Acció Ecologista Agró); Sonia Alzola Andrés, Silvia Flórez Duarte, Maya Jiménez Sales, Maria Navarro Diego i Carlos Reig López (AFA del CEIP Cervantes i AFA del CEIP Santa Teresa);
Irene Llàcer i Olivia Rico (IVAM), i Lluc Mayol i Violeta Ospina Dguez (artistes facilitadores).
Traduccions i correccions: la correccional (serveis textuals)
Imatges intervingudes per Violeta Ospina Dguez i recollides per Lluc Mayol (de fotògrafs com Jean-Jaques Lévy, Iván Portugués i Luis Vidal) i el grup motor
Fotografies de les trobades: Rodrigo Márquez
Edició a cura de Lluc Mayol
Coordinació tècnica del projecte a càrrec d’Esther Fernández Cifuentes.
El context. El Jardí del Túria és un gran parc verd que ocupa l’antic llit del riu al seu tram final, creuant la ciutat de València. «El riu», tal com l’anomenen popularment les veïnes de València malgrat ser un espai sec, travessa diversos barris de la ciutat, i dibuixa i abraça el centre històric i passa just per davant de l’IVAM.
El 1957, la riuà va colpejar sobretot la ciutat de València; el riu es va desbordar
i va deixar centenars de morts, més de mil habitatges afectats i una memòria de fragilitat urbana. Arran d’aquesta tragèdia, als anys seixanta se’n va modificar el traçat amb el polèmic Pla Sud, presentat pel franquisme com la modernització de les infraestructures fluvials. Tanmateix, la desviació es va fer per l’Horta Sud separant la ciutat dels pobles circumdants, expropiant terres de cultiu i agreujant l’espoli d’aquestes comunitats. El 2024, mesos abans que aquest projecte ens convocara al museu, la tragèdia es va repetir: una dana va assotar el sud, just on ara discorre el nou traçat del riu.
El riu és, doncs, un espai on vida i mort dialoguen implícitament. Una cicatriu dolorosa que fa palesa, amb una brutalitat present, com la cultura i la civilització s’han desenvolupat sense escoltar els crits i les necessitats del planeta. Tot i això, el Jardí del Túria també és un lloc d’intensa vida comunitària, amb conflictes
i tensions, drets reconeguts i vulnerats, contradiccions, celebracions i múltiples usos socials.
Espigolar al riu –que no és riu– és un diari de cordill obert que va ser instal·lat al Jardí del Túria, enfront de l’IVAM, el 2 de juny de 2025. Aquest diari, recollint la tradició popular de la «literatura de cordill», va esdevindre alhora part de l’escenari de l’última trobada amb els col·lectius participants en el projecte, i va ser una síntesi de l’experiència col·lectiva d’«espigolar» el riu i imaginar com rehabitar-lo a partir de xicotetes accions de resistència, dol i afirmació col·lectiva. Aquest diari es presenta també com un punt de partida per continuar estirant el fil, per seguir «espigolant» i imaginant conjuntament noves accions al riu.
Un poquet d’història. El procés a València va ser el darrer d’aquesta experiència pilot que ha estat -ANDO RECORDS. El grup motor convocat estava compost per representants de tres col·lectius, tots ells veïns del barri del museu i del riu, però amb objectius ben diversos: dues associacions de famílies de les escoles públiques del barri, Acció Ecologista Agró i Asociación de Mujeres Gitanas Romi. El treball amb els col·lectius es va plantejar des del desig de recollir allò que sovint queda fora del relat: estratègies quotidianes, sabers compartits, resistències que ressonen al riu i que tenen a veure amb el dret a la ciutat i a la vivència compartida d’un present canviant i fràgil, com havia evidenciat el pas de la dana pels pobles del voltant de València. La imatge d’una bossa i l’acció d’espigolar ens van servir per a obrir el procés a l’inesperat. Proposàrem tornar a caminar el riu i arreplegar-hi rastres i històries possibles. Tot plegat escoltant-nos, compartint receptes
i imaginant plegades presents i futurs possibles per als rius.
Un berenar al riu. Eixe mateix 2 de juny, l’última de les quatre trobades de co-creació a València amb els tres col·lectius, ens citàrem al riu per berenar juntes.
Per revisar els camins traçats i posar en pràctica algunes de les idees recollides en aquest diari de cordill, vam plantar pinyols de nespres i cireres que havíem menjat i vam començar a cosir un mantell comunitari fet amb retalls aportats per diferents persones del grup. Menjar juntes, cosir i xarrar. Per acabar, es va decidir que el mantell continuaria creixent a cura dels col·lectius presents, i que seguiria motivant trobades al riu o allà on calguera.