Lai la lai la
[Llar, papers, feina i amors]

2025
Centre d’Art La Panera

Caixa de catró de 330 x 330 x 25 mm amb adhesiu (impressió digital color) i impressió amb segell de goma (tinta negra).

Funda de paper negre per vinil LP que conté:
3 Fitxes tècniques (valencià, español i àrab)
Paper estucat mate 350 gr
Impresió digital a color a dues cares i laminat

Disc/cançoner
9 fitxes/díptic de 178 x 178 mm enquadernades amb Fasteners metàl·lics.
Impressió digital a color
Paper estucat mat 120 gr
Dins de funda transparent de vinil de 7»

16 full Din A3 plegats
Impressió digital en blanc i negre a dues cares
Diversos papers de color 80 gr

10 m. de cordill de jute

16 pinces d’estendre de fusta

Lai la lai la [Llar, papers, feina i amors] forma part de la primera edició d’-ANDO RECORDS (2024-2025).

És una obra col·lectiva impulsada per usuàries i tècniques d’U.T. Inclusió Social de l’Ajuntament de Lleida amb el suport del Centre d’Art La Panera (Lleida).

-ANDO RECORDS és un segell sònic, un dispositiu d’escolta i ressonància, activat per Violeta Ospina Dguez i Lluc Mayol en el marc del projecte Pensant juntes un dispositiu d’art mòbil, de les àrees d’Educació del MACBA, el Centre d’Art La Panera, Es Baluard Museu i l’IVAM, amb el suport de la Fundación Daniel y Nina Carasso.

El grup motor està format per: Abdelali, Abdelli, Abdelillah, Adulai Djibrilo Sa Jalo, Aissam, Alba Pirla, Charef Allam, Doudou Ndiaye, Fouad, Helena Ayuso,

Kamel, Laura Haro, Lluc Mayol, Maria De La Cinta Joana, Maria Olga Cervera Perez, Maria Pilar Piqueras Castilla, Maria Rosa Grau Alart, Mohamed Chadouli, Mohamed Amine Miloudi, Mohamed Najib Nafiaa, Mohamed Oumhamd, Nabil, Nassim, Nebia Fares, Oscar Segundo Rojas Araya, Oussama Mansour, Rene, Roser Sanjuán, Violeta Ospina Dguez i Wail.

Portada i disseny sonor a càrrec de Violeta Ospina Dguez amb el suport de lasesentaysiete

Alguns sons utilitzats provenen de Freesound: basic_strokes_darbuka.wav i nimSofyan_bendir.wav de barisbozkurt (Llicència CC BY-NC 4.0),

Syncopated2-120.wav de hollandm (Llicència CC0) i 2657 WD BELLS 2 A6 TMc.aif de The_Sample_Workshop (Llicència CC BY 4.0).

També s’ha utilitzat la versió instrumental de «Un velero llamado libertad» de Santiago Cupita (Llicència CC BY-NC 4.0).

Edició gràfica a càrrec de Lluc Mayol

Traduccions a càrrec de la correccional (serveis textuals)

Coordinació tècnica del projecte a càrrec d’Esther Fernández Cifuentes

Lai la lai la [Llar, papers, feina i amors] és un disc multilingüe (majoritàriament, de versions) que posa ritme a una pregunta incòmoda: com sona el racisme immobiliari a la ciutat? El projecte neix gràcies a la complicitat d’educadores d’U.T. Inclusió Social de l’Ajuntament de Lleida (Alba Pirla, Laura Haro i Cinta Joana), l’equip d’educació del Centre d’Art La Panera (Roser Sanjuan i Helena Ayuso) i un grup de cantants i lletristes que li van donar forma. Aquest disc no és només un disc per escoltar; també és un cançoner per ser cantat. L’hem fet amb molt poc temps, sense ser professionals de la música i sense voler semblar-ho. Entenem la música com quelcom propi, popular, com un llenguatge de codi obert que ens hem atrevit a adaptar als nostres desitjos. Però, sobretot, l’hem fet amb molta il·lusió i amb grans dosis de sentit de l’humor i empatia. I sí, hem comptat amb l’ajuda d’algunes persones que es dediquen a gravar i al so per donar valor a les cançons.

Una mica d’història. A principis del 2025, en una primera trobada amb l’Alba i la Laura, vam compartir un cançoner-investigació d’-ANDO RECORDS sobre com la manca de llar, especialment entre persones migrants, racialitzades i dones, es vincula amb el capitalisme racial i el patriarcat. Vam compartir una metodologia oberta per compondre cançons a partir de melodies conegudes com una manera de reivindicar drets. Per situar el tema, vam conèixer la Cinta, que treballa amb joves migrants, molts d’ells arribats del nord d’Àfrica, i la Laura, que dinamitza un grup de persones adultes que encarna la manca del dret a la llar creant espais de trobada, suport i esbarjo.

Benvingudes totes les llengües. Vam realitzar tres trobades gairebé consecutives en un grup sense una sola llengua vehicular: hi sonaven l’àrab (darija), el català, el castellà (andí), el portuguès, el francès i una mica de wòlof. Vam posar les bases de la nostra invitació amb una llista de drets que anaven més enllà del dret a la ciutat i a l’habitatge, incloent-n’hi d’altres com el dret a l’amistat, i vam escoltar la urgència del dret als papers, imprescindible per accedir a molts altres, com
el dret a la feina.

Taral·lejant drets. La Vio va portar el cor d’una primera melodia (un vallenato), que vam taral·lejar i transformar a l’àrab i al castellà. Ens vam perdre en la traducció, com a la pel·lícula, i ens vam retrobar en noves melodies i ritmes, portats sobretot pels més joves. En contextos on la música es transmet oralment, la melodia i el ritme van oferir un terreny comú per compondre fora del mandat occidental de la partitura.

Com es diu la teva banda? Després vam crear grups (Isamos, African Twins, Las Triunfadoras, Nevina) per decidir amb quines cançons i drets treballaríem. Vam escoltar inspiracions, com la música del raper Ninho, i van passar coses sorprenents, com adonar-nos del valor del dret a l’afecte. Després vam anar als bucs d’assaig, un recurs lliure de La Paeria, on, amb un gran equip tècnic, vam gravar set «temassos». Alguna cançó va quedar sense gravar, perquè diversos nois d’Isamos van aconseguir feina al camp just en aquell moment. I això també mereix ser explicat.

Seguim escoltant, (re)interpretant i afegint cançons a aquest disc, perquè, com diu l’Alba, «el dret a l’habitatge és un dret que tothom disputa i a tots ens toca».